NO S'HA TROBAT LA PÀGINA
La pàgina que has sol·licitat no s'ha pogut carregar; potser no pots veure aquesta pàgina perquè:
Si has accedit des d'un enllaç extern pot ser que el link estigui mal escrit o que enllacés a una adreça antiga.
Potser que el motor de cerca (Google, Yahoo...) tingui un llistat antic per aquest lloc.
Que t'hagis equivocat al escriure l'adreça o que no tinguis accés a la pàgina que vols veure.
Molt improbablement, que hi hagi un error de programació (el webmaster per definició es quasi una divinitat i ratlla la perfecció).
El servidor estigui massa enfeinat, bloquejat, de vacances o et vulgui prendre el pel.
Si vols pots intentar el següent:
Tornar a escriure l’adreça fins que l'encertis
Anar a la pàgina d’inici.
Llegir una mica de historia d'aquest error, el famós ERROR 404.
Qualsevol que hagi passat més de 5 minuts donant voltes per la web, s'haurà topat amb una pàgina informant que s'ha produït un "Error 404". Això es produeix cada vegada que el nostre navegador sol·licita una pàgina que no hi ha al servidor. Però saps per què es diu "Error 404"?
Internet, als seus començaments, era poc més que un grapat d’ordinadors connectats entre si, un projecte desenvolupat per un grup de joves científics del CERN (Suïssa), intentant mantenir-se al dia de la feina dels seus ordinadors a tot el món.
Aquests joves van començar a desenvolupar el seu protocol en un ambient tancat: la xarxa interna de la CERN. En una oficina, situada al quart pis, estava ubicada la base de dades central del World Wide Web: qualsevol comanda de fitxers era encaminada a aquesta oficina, on dos o tres persones el localitzaven manualment utilitzant mètodes que avui semblen medievals i els transferirien, mitjançant la xarxa, a la persona que havia realitzat la petició. Aquesta habitació era coneguda com Room 404 (Lloc 404).
La base de dades va començar a créixer, i també la quantitat de gent amb accés als documents que en ella s’emmagatzemava. I també van començar a aparèixer alguns problemes: hi havia gent poc familiaritzada amb el sistema que efectuava peticions de documents que no existien, o amb noms d’arxiu escrits incorrectament. El personal a càrrec de la "Room 404" enviava, en aquests casos, una nota explicant que el document no podria ser trobat. Ràpidament, aquestes peticions errònies van ser contestades amb un missatge estàndard: "Lloc 404: arxiu no trobat”.
Temps més tard, quan els processos de resposta van ser automatitzats i els treballadors del quart pis van ser reemplaçats per ordinadors, els usuaris de la xarxa van poder accedir directament als documents emmagatzemats en la base de dades. El missatge d’error estàndard per indicar que un document determinat no podia ser trobat va continuar sent el mateix: "404: file not found".
Aquesta història pot ser verdadera però n’hi ha alguns que asseguren que es tracta d’una altra llegenda urbana, en qualsevol cas segur que t’ho passat be llegint-la i has aprés alguna cosa.