Carregant dades, esperi sisplau.....

CAPELLA DEL SANT SEPULCRE

A pocs metres del poble de Sant Miquel d'Olèrdola es troba la Capella del Sant Sepulcre, aquesta es una petita capella romànica de planta rodona tractan-se d'una peça ben singular ja que es una de las quatre esglésies romàniques de planta circular que hi ha a Catalunya; documentada el 1058 sembla que va ser la seu d’un antic priorat. Es troba adossada a una masia del segle XVIII que fou la residencia de Francesc de Paula Rius i Taulet alcalde de Barcelona fins la seva mort al 1890. En ésser una propietat privada no es troba oberta al públic però es possible visitar-la sol·licitant-lo a la mateixa masia.

El 1.061 un testador anomenat Seniol deixà terres "ad ecclesiam qui est edificata in honore Sancti Sepulcri Domini prope ipse Taiata" per a la seva dedicació, i les tres quartes parts del producte de la venda dels seus mobles per a la compra de llibres per a l'església. El 1.175 hi havia un priorat de l'orde del Sant Sepulcre, filial de Santa Anna de Barcelona. Des del segle XV era una simple capella que fou reformada al segle XVII.

L’any 1954 es va descobrir en el seu interior un gran conjunt de pintures murals d’estil força primitiu cobertas per un arrebossat modern. Han estat datades dels segles XI i XII i es conserven «in situ»; hi ha dos tipus de decoració: un de més figuratiu que se centra en la Salvació, l’Adoració de la Verge i el Nen i el Judici Final, i un altre de més ornamental, amb sanefes i motius geomètrics freqüents en la pintura romànica. L’any 1974, la capella del Sant Sepulcre va ser declarada monument històric-artístic d’interès nacional i en l'actualitat es troba en procès de restauració.

 

Capella del Sant Sepulcre	Pintures murals	Pintures murals

Rius i Taulet, marqués d'Olèrdola

Rius i Taulet

Francesc de Paula Rius i Taulet neix a Barcelona en 1883 i mor a Olèrdola a la masia del Sant Sepulcre l'any 1890. Fill de menestral, estudià la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona la qual exercí fins l'any 1858, en que es dedica de ple a la política. Al llarg de la seva vida dedicada a la ciutat de Barcelona va ocupar el càrrec de regidor per primer cop l'any 1868, tinent d'alcalde el següent any, alcalde provisional en 1870 i alcalde durant la monarquia de Amadeo I, càrrec del que dimití en ser proclamada la I República l'any 1873. La seva vida, la qual dedicà íntegrament al servei de Barcelona, li obligà a acceptar nombroses activitats: iniciador de les festes populars dedicades a Nostra Senyora de la Merced, fundador de la Galeria Municipal de Catalans Il·lustres. Fou Diputat a les Corts en 1875 i en 1877 pel Partit Lliberal de Sagasta. Fou proclamat en 1881 Alcalde de Barcelona per segona vegada. Les obres encetades en Barcelona per Rius i Taulet permeteren dissenyar un tipus d'urbanisme que ens ha arribat fins els nostres dies. Va fer enderrocar el que quedava de la muralla de Mar. Promotor de la conversió dels terrenys de la Ciutadella en parcs i jardins públics, de l'urbanització de la Gran Via i les places Letamendi i Tetuán. Va posar el seu esforç en embellir nombroses àrees de Barcelona: Parc de la Ciutadella amb la Cascada Monumental, el monument a Prim, Museu Martorell, Museu d'Art Arqueológic, Palau de Justícia (1887-1908); va fundar el Laboratori Municipal, l'Institut Municipal de Higiene, la Banda Municipal, etc. Va tenir una clara visió d'urbanista amb el Passeig de Colón, el cementiri del sud-oest, Montjuic, etc. La seva obra cabdal fou sense cap dubte la celebració de l'Exposició Universal de Barcelona, inaugurada el 20 de maig de 1888. La reina regent Maria Cristina d'Àustria li atorgà el títol de marquès d'Olèrdola, per la seva gestió al front de la ciutat de Barcelona.