Carregant dades, esperi sisplau..... |
Carregant dades, esperi sisplau..... |
|
|
L'esglèsia de Sant Miquel |
El nucli de Sant Miquel es troba a una altitud de 233 m, en el marge esquerra de la riera de Canyelles de camí entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú fent límit per tant, amb la comarca del Garraf. També conegut abans amb el nom de La Plana Rodona, sorgí al voltant de la nova parròquia construïda al segle XIX en honor al sant que sotmeté Llucifer als seus peus, aquesta es considera successora de l’antiga i originària església de Sant Miquel, situada al conjunt històric del Castell d’Olèrdola. Quan es va edificar la nova església, només una fonda de traginers (construïda el 1.861) se situava al costat del temple parroquial recent construït, després vingueren l’escola i la Casa de la Vila, on encara avui hi te la seu l’Ajuntament d’Olèrdola. Així s’anà bastint el poble al voltant de la nova església i de l’hostal a què fèiem referència i que ha estat conegut històricament amb els següents noms: Cal Maurici, Cal Senén, Bar Parador Olèrdola, El Celler del Penedès, i fins l’actual Restaurant La Casa del Conill, tot i que ja no el regeix la família fundadora.
Concretament, aquesta església que havia de substituir la del castell es construí a la Plana Rodona entre 1885 i 1889. Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb absis semicircular, les finestres són ogivals amb vitralls acolorits restaurats fa pocs anys i la façana s’acaba amb un campanar octogonal amb quatre finestrals de mig punt i coberta de pavelló. La campana, que marca el pas del temps, crida a missa, toca a morts i repica en ocasions especials data de l’any 1981, es obra del fonedor Salvador Manclús i, com no podia ser d’altra manera, rep el nom de Miquela.
Com a bons penedesencs –Penedès terra de vi- els olerdolencs de Sant Miquel, conreen la terra. Cultiven vinya, raïm, cereals i elaboren els productes que se’n deriven: especialment el vi i el cava. Tot i així, val a dir que són molt pocs els habitants de la zona que encara es dediquen íntegrament a l’agricultura. També es cullen ametlles, olives i fruita, en règim de secà. Hi ha algunes granges avícoles properes i pedreres de pedra tova i creta les quals s’exploten per a la construcció i per a l’obtenció de blanquet respectivament.
Com a part d’un municipi penedesenc disposa de diversos cellers i caves, i inclou no poques masies i barriades: Les Planes, El Sepulcre, Cal Ferreny, Cal Maiol... El territori muntanyós el presideixen a Sant Miquel el cim d’El Papiol (388m), i el turó amatent conegut per albergar el Castell d’Olèrdola i la ciutat històrica (358m), dels quals podeu trobar més informació en l’apartat corresponent d’aquesta web.
A tocar del nucli poblacional de Sant Miquel, dins una finca particular, trobem el Sant Sepulcre. Capella romànica del segle XI molt singular a Catalunya; de la qual també podeu llegir àmplia informació en aquesta mateixa web. La font de Fontanilles, juntament amb la cova anomenada també de Fontanilles, la Font de l'Ametlló al Fondo de la Seguera, etc. fan de bon visitar tot fent un vol pels paratges de valor altament paisatgístic de Sant Miquel.
|
|
|
|
|
|
L'ajuntament d'Olèrdola |
Camí de la Font de Fontanilles |
Local de la Societat La Lleialtat |
Font de l'Ametlló |
L'estiu de 1998 es va senyalitzar la Ruta de l'aigua i el vi pensada per fer-la a peu o en bicicleta aquesta ruta de 23 quilòmetres de llargada, amb inici i final a Sant Miquel, recorre gairebé tot el municipi passant pel costat de les diferents fonts i empreses elaboradores de vins i caves situades dins del terme com ara les Caves Hill i el Celler Cooperatiu a Moja, Viladellops Vinícola a Viladellops, Caves Valldosera propera a la urbanització de Can Trabal, Caves Mas Rabassa i Caves Torreblanca entre Sant Pere Molanta i Sant Miquel d'Olèrdola i Bodegues J.B. Berger tocant a Sant Miquel.
Tot i la seva petitesa, Sant Miquel disposa d’un teixit associatiu ben viu, hi funciona la Societat La Lleialtat amb seu al Local Social Rossend Montané (en memòria de qui fou alcalde d’Olèrdola mort en l’any 1991 en les tasques d’extinció d’un incendi), el grup de teatre amateur L’Arrel, el Club de Futbol La Plana Rodona amb l’antic nom del nucli, el grup de Diables...
El mes de setembre se celebra la festa patronal de Sant Miquel i la festa major de la població s'escau el segon diumenge d'octubre i té una durada de tres o quatre dies. El mes de novembre la Societat La Lleialtat organitza el Ball del Most; i durant l’any, les successives festes tradicionals del Calendari català.
|
|
Pere Clavé Bruna |
Pere Clavé Bruna fou un olerdolenc il·lustre que visqué a finals del segle XIX i fins a finals del XX. Lletraferit per naturalesa, historiador i escriptor per afició, escrigué no poques lletres en forma de lloança a Olèrdola. Nasqué a Sant Miquel d’Olèrdola l’any 1889 i morí, també a Sant Miquel, l’any 1976.
Tot i dedicar-se al món dels vins, al forn i fonda familiars de Sant Miquel i haver de viure fins i tot a Barcelona uns anys de la seva vida, Pere Clavé no deixà mai d’escriure: contes, història d’Olèrdola, poesia... L’any 2007 l’Ajuntament que el veié néixer publicà "Olèrdola El llegat de Pere Clavé Bruna" a Edicions i Propostes Culturals Andana, llibre que recupera part de l’obra d’en Clavé i esbossa un perfil del personatge i del que podeu trobar exemplars a l’Ajuntament.
Oda a l'antiga Olèrdola(Pere Clavé Bruna) |
||
|
En un turó de muntanya agegantat pels penya-segats hi assentaren l’antiga Olèrdola els nostres avantpassats.
Devallant de la muntanya sobre la font, de cara al pla, hi varen fer la muralla que el recinte va tancar.
A dalt del cim la talaia un poc abans el temple per orar i entrant junt a la muralla el castell amb son palau gran.
Ferma fortalesa roquera sigué l’Olèrdola mil·lenària, per moltes tribus envaïda i manta vegades saquejada.
Olèrdola dels ibers Olèrdola dels romans Olèrdola dels àrabs Olèrdola dels catalans |
En cert temps a Olèrdola l’anomenaren ciutat, la rodalia n’era poblada des de la cima a la vall.
A l’any nou-cents vint-i-nou, època de la reconquesta, que es faci un castell nou el Comte Sunyer ordena.
I damunt de les ruïnes d’Olèrdola un fort castell s’aixeca que en fou refugi en la lluita de l’exèrcit cristià.
Castell baluard dels cristians sigué durant la Reconquesta cap i casal dels catalans en l’edat d’or d’Olèrdola.
Temple romànic del segle deu, monument als herois de la Reconquesta església parroquial de Sant Miquel joia d’art de nostra Olèrdola.
Olèrdola la mare del Penedès des del cim guies la fillada ets com arbre en el desert on arrela el sentiment de pàtria. |
Les ruïnes d’Olèrdola els arqueòlegs estudiaran esperem llegir la història que historiadors escriuran.
Les ruïnes olerdolanes sa vellúria les atresora són les despulles d’un gran poble les escriptures per la història.
El paisatge de l’antiga Olèrdola és rústec, feréstec, trist, però mirant des de la muntanya té encara un bell encís.
De l’antiga i moderna Olèrdola dels temps primitius i de la Reconquesta, en parlarà molt la història, la imaginació ens pintarà sa bellesa.
A Olèrdola, la mare pàtria, procreadora de pobles i de ciutats, mostrem-li gratitud eterna honorant els nostres avantpassats. |
){kind=link}