Carregant dades, esperi sisplau.....
|
Carregant dades, esperi sisplau.....
|
|
|
La Torre de Moja |
El nucli de Sant Jaume de Moja ja el trobem esmentat en un document de venda de terra i vinyes l'any 981. Posteriorment en el testament de Adalbert, fill del vescomte Guitard, jurat el 1.010 a l'església de Sant Pere Molanta (in locum ubi dicunt Palacium Moranta) es fa cessió de l'indret de Moja al Monestir de Sant Cugat.
Al mateix centre del poble es troba la Torre de Moja, una torre de defensa i guaita entorn de la qual va créixer el poble. L'abat de Sant Cugat encomanà l'any 1.114 la custòdia de Moja així com la reconstrucció de la seva torre a Bernat Arnau per la qual cosa es pot suposar que la torre havia estat destruïda en alguna de les ràtzies almoràvits del segle XII. La Torre de Moja es una edificació de planta circular amb una alçada d'uns 14 metres i un diàmetre interior de 5 metres; està construïda amb carreus de pedra poc treballats i lligats amb morter de calç. A l'alçada del segon pis es troba la porta d'entrada, avui convertida en una finestra, amb un arc de mig punt format per dovelles de pedra i a la qual s'accediria mitjançant una escala de fusta que es retiraria a l'interior en cas d'atac.
La primera església documentada a finals del segle XI estava dedicada a Sant Cugat tot i que en el segle XV ja tenia com co-patró a Sant Jaume. L'actual capella romànica de Sant Esteve es del segle XII i es tracta d'una església d'una sola nau encapçalada per un absis semicircular; en el segle XIII se li afegiren dues capelles laterals a tall de creuer mitjançant arcs lleugerament apuntats. L'exterior de l'absis te una decoració llombarda, amb un friso integrat per cinc series de dobles arcs cecs; en algunes de les mènsules es poden trobar elements decoratius molt simples com ara un rostre molt esquemàtic. Un dels elements mes destacats es el campanar de torre y planta quadrangular situat sobre el creuer y que es tanca amb un sostre piramidal completament llis, en cada lateral te unes finestres geminades amb arcs de mig punt i una columna amb un capitell decorat amb motius vegetals molt simples. A l'interior es conserva un petit sarcòfag i una pica d'aigua beneita ambdós d'estil gòtic. És interessant destacar la decoració de les mènsules del sarcòfag amb uns rostres molt esquemàtics un dels quals està en actitud burlesca fent llengotes.
L'actual església parroquial es una construcció del segle XIX adossada a la capella; fou construïda pel mestre d'obres Geroni Granell i al seu interior hi destaquen les pintures murals al·legóriques a Sant Jaume, Sant Cugat i Sant Jordi obra d'Agustí Ferrer i Punós (1.884-1.960). Les seves dues campanes s'anomenen "Santiaga Juana" i "Macaria Maria" respectivament, havent-hi estat donades per en Joan Soler Soler i beneïdes el 15 de Gener de 1.940.
|
|
|
|
|
|
Absis i campanar de la capella romànica |
Sarcòfag de la capella |
Detall d'una de les mènsules |
Pila bautismal |
El "Sindicato Agrícola de Moja", l'actual Celler Cooperatiu de Moja, fou fundat el 1 de gener de 1.921, els promotors foren tres cooperativistes que feia temps que treballaven el projecte, els Srs. Josep Mestre Comas, Joan Brugal Inglada i Jaume Rovira Hill. El 19 de febrer de 1.921 fou constituïda la secció de viticultura i es decidí l'adquisició dels terrenys on es construiria el celler d'estil modernista, aquest es obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i fou bastit entre el 1.921 i el 1.924. També cal destacar els edificis modernistes de Can Francesc Tort i Cal Barber (1.917-1.920), Cal Batlle (1.915-1.920) i Caves Hill (1.918).
|
|
|
|
|
El Sindicat de Moja |
Centre Cívic La Xarxa |
Instal·lacions de Canal 20 Ràdio |
L’any 2.004 s’inaugurà el Centre Cívic La Xarxa que permet que totes les entitats del nucli de Moja puguin disposar d’uns espais propis per cadascuna, així com d’altres espais comuns per diferents activitats, també acull les noves instal·lacions de l’emissora municipal de ràdio CANAL 20 Ràdio.
Moja celebra la seva Festa Major en honor a Sant Jaume al mes de Juliol; al hivern es celebra la segona Festa Major , al mes de Gener, en honor de Sant Macari. Durant aquestes festes surten en cercavila pels carrers del poble el Ball de Bastons , la Colla de Diables de Moja, els Gegants (en Ramon i na Josepa primer i darrera dels marquesos de Moja), Capgrossos, altres balls populars i el Drac de Moja, aquest últim tè la particularitat de ser un drac amb "quatre potes". Per la seva banda la Societat Cultural Sant Jaume organitza diferents activitats com ara els balls de festa major, cinema a la fresca, concerts-vermuts, activitats per la canalla, etc.
|
|
|
|
|
El Drac de Moja |
Els Diables de Moja |
Els Gegants de Moja |
|
|
|
El Palau Moja a la Rambla de Barcelona |
L’inici del marquesat de Moja es remunta a l’any 1.701 en que el rei Felip V atorga el títol de Marques de Moja i de la Torre a Ramon de Copons i Grimau, fins aleshores Senyor de la Torre de Moja. El seu fill i segon Marquès de Moja lluità en la Guerra de Secessió a favor de Felip V, un cop finalitzada l’any 1.718, va ser nomenat un dels regidors de Barcelona encarregats de portar a terme la implantació del “Decreto de Nueva Planta”. Josepa de Sarriera i Copons, darrer membre de la família va morir el 1.865 sense deixar descendència.
L’any 1774 comencen les obres de construcció del Palau Moja sobre el que havia estat la torre i muralla de la Portaferrisa a Barcelona, fou obra de l’arquitecte Josep Mas (el mateix que edificà l’església de la Mercè i el Palau Episcopal de Barcelona) i es va finalitzar al cap de deu anys.
Al 1870 Antonio López i López, que va ser nomenat Marquès de Comillas i senador l’any 1878, adquirí el Palau Moja i dugué a terme importants obres de reforma i decoració convertint-lo en la seva residència i seu de la "Compañía Trasatlántica". Mossèn Cinto Verdaguer residí al palau entre els anys 1876 a 1891 sota el mecenatge dels Marquesos de Comillas amb el càrrec d’almoiner, altres hostes il·lustres del Palau Moja van ser Alfonso XIII i San Juan Bosco.
Durant la Guerra Civil el palau fou seu de la CNT, el que comportà la espoliació de la totalitat del patrimoni artístic que albergava, un exemple d’això va ser que les catifes (la del saló principal feia prop de 110 metres quadrats) foren trossejades i donades a la "classe obrera". És declarat monument d’interès artístic el 1969 i un any mes tard un incendi el destrueix quasi totalment. En l’actualitat es propietat de la Generalitat de Catalunya, que el va adquirir l’any 1981 i va fer les obres de restauració, albergant la seu de la Direcció General del Patrimoni.
