Carregant dades, esperi sisplau.....
|
Carregant dades, esperi sisplau.....
|
Sens dubte es tracta de l'indret mes important a nivell turìstic del municipi. Situat dalt d'un turó domina tota la plana del Penedès així com tota la façana costanera de Vilanova i la Geltrú, ocupa una plataforma rocosa d'unes 26 ha. de superfície rodejada en la seva major part per cingleres i que assoleix una alçada màxima de 358 m. en el seu punt mes elevat; l'ocupació d'aquest enclavament estratègic data dels inicis de l'Edat de Ferro (s.VIII - s.VII aC) i es perllonga fins l'Edat Mitja (s.XIII - s.XIV), entre les restes mes notables estan la muralla (íbera, romana i posteriorment medieval) una impressionant sitja per emmagatzemar l'aigua de pluja (també de l'època romana), les sepultures antropomòrfiques medievals, una talaia ó torre de guaita d'origen romà on posteriorment, cap al 929, el Comte Sunyer I hi edificà un castell, també s'edificà una església pre-romànica de la qual solament resta dempeus un arc de ferradura adossat a l'exterior de la església romànica (any 992) dedicada a l’arcàngel guerrer Sant Miquel i a Sant Pere. Fora de les muralles s'estengué el poblat medieval conegut com a Pla dels Albats on podem trobar les restes d'una església i un gran nombre de sepultures antropomòrfiques, principalment de nadons de la qual cosa prové el nom d'aquest indret.
|
|
|
Muralles romanes del Castell d'Olèrdola |
Ermita del Castell d'Olèrdola |
Cisterna romana del Castell d'Olèrdola |
La importància del castell d'Olèrdola dins la zona de frontera amb l'Islam pels voltants de l'any 1.000 es fa palesa per l'extensió del territori que se li atribueix com a castell termenat, mentre l'extensió habitual per als diversos castells documentats a la zona de frontera es de l'ordre de 60-70 Km2 la del castell d'Olèrdola arribà als 300 Km2.
L'any 985 Al-Mansur penetrà pel Penedès, s'apoderá d'Olèrdola i destruí Barcelona amb una gran expedició, novament l'any 1.003 altre ratzia assolà les terres de frontera fins a Manresa que quedà assolada i en ruïnes. Finalment l'any 1.015 Ramón Borrell féu una incursió en terres sarraïnes i arribà fins el Segre i l'Ebre, recobrant tot el territori situat entre Olèrdola i Tarragona. Entre els anys 1.114 i 1.115, tingueren lloc les darreres incursions dels sarraïns en territori barcelonès, encara que no es segur que el gruix de les tropes passesin del Penedès.
A inicis del s.XII, amb el desplaçament de la frontera cristiana vers el sud i la pacificació del territori penedesenc, s'inicià la decadència d'Olèrdola i el gradual desplaçament de la població cap a la plana, prop dels camps de conreu, l'aigua i les vies de comunicació.
Les primeres imatges de les restes del Castell d'Olèrdola les trobem en uns gravats publicats pel viatger romàntic Alexandre Laborde; ambdues son visions idealitzades segons l'estil de l'epoca, la primera ens presenta les tombes atropomòrfiques i en la segona les restes del castell i torre romana amb l'esglesia de Sant Miquel en segón plà i les muntanyes de Montserrat al fons. Ja al 1863 trobem fotografies com las de Buenaventura Hernández Sanahuja que es pot veure que encara restava dempeus part de la volta del castell, del mateix autor trobem altre fotografia en que es veu l’ermita de Sant Miquel amb l’espadanya encara sencera.
|
|
|
|
Tombes antropomòrfiques (A.Laborde 1.811) |
El Castell d'Olèrdola (A.Laborde 1.811) |
Volta del Castell d'Olèrdola (B.Hernández 1.863) |
Ermita del Castell d'Olèrdola (B.Hernández 1.863) |
El recinte es administrat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i es pot visitar tots els dies en horari de matí i tarda tret dels dilluns, també s'organitzen visites guiades així com activitats de divulgació. Trobareu mes informació a la seva pàgina web o trucant al número de telèfon 938 901 420.
|
Mir de Geribert rendint pleitesía a Ramón Berenger I (Arxiu Corona d'Aragó) |
En el context de la Catalunya medieval apareix la figura de Mir Geribert fill del vescomte Geribert de Barcelona i d'Ermengarda de Barcelona, era nét del comte Borrell II per línia materna. Casat en primeres núpcies amb Dispòsia de Sant Martí (? - 1.030), amb la qual tingué dos fills: Bernat i Geribert; posteriorment es casà, al voltant del 1.023, amb Guisla de Besora, filla de Gombau de Besora, amb qui tingué tres fills: Gombau, Arnau i Ramon.
Fou el més poderós dels barons del Penedès, per vincles familiars Mir Geribert posseïa a l'àrea de frontera els castells de Subirats i el de la Vit, heretats dels seus pares cap a 1.030, el castell de Ribes, que va concedir-li el seu cosí el bisbe Guislabert I de Barcelona, i la castellania de Sant Martí Sarroca adquirida per enllaç matrimonial, també posseïa el castell d'Eramprunyà i la fortalesa de l'antiga ciutat d'Olèrdola.
Cap el 1.035, quan la mort i el testament de Berenguer Ramon I acabà d'esfondrar el poder comtal, per marcar la seva autoritat Mir Geribert es donà el títol de Príncep d'Olèrdola i, el 1.041, entrà en conflicte amb Ramon Berenguer I a qui finalment es va sotmetre cap al 1.056. Fetes les paus amb el comte de Barcelona, participà en una expedició al seu servei contra el castell de Móra, on és capturat i mort el 29 d'octubre de 1.060, junt amb el seu fill Bernat a mans dels seus antics aliats de Tortosa. El seu testament repartí els seus béns entre els fills del seu segon matrimoni amb Guisla.
