Carregant dades, esperi sisplau.....

Vocabulari meteorològic

Eduard Fontserè

Aquest vocabulari es un petit extracte de l'obra d'Eduard Fontserè i Riba "Assaig d'un vocabulari meteorològic català" publicat per l'Institut d'Estudis Catalans al 1948 i que encara avui dia continua essent un text de referència.

Eduard Fontserè i Riba va néixer a Barcelona el dia 1 de març de 1870 i morí el 18 de setembre a la mateixa ciutat. Meteoròleg, astrònom i sismòleg, doctor en ciències fisicomatemàtiques, ocupà les càtedres de Geodèsia, Mecànica Racional i Astronomia a la Universitat de Barcelona. Fou fundador i Director del Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939), gràcies a ell es realitzaren els primers estudis sistemàtics de meteorologia i climatologia catalanes.

Un altre punt a destacar de l’activitat científica de Fontserè fou la promoció d’associacions en el camp de les ciències, formà part de la Societat Geogràfica de Barcelona, tingué importants vincles amb el Centre Excursionista de Catalunya, fou membre de l’Acadèmia de Ciències, presidí l’Ateneu Barcelonès, la Societat Astronòmica de Barcelona i propicià la creació de la Societat Catalana de Geografia.

 

A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z

Aclarida

Espai serè dins d'un sistema nuvolós. Quan és de poca extensió se'n diu clariana.

Aerosol

Conjunt dels corpuscles microscòpics en suspensió en l'atmosfera, que enterboleixen l'aire i li comuniquen propietats que recorden les de les solucions col·loïdals.

Agulles de glaç

Bastonets molt petits (o escates) de glaç, que voleien visiblement en l'aire. Es veuen bé sobretot quan brillen a la lluïssor del Sol, i llavors poden produir columnes solars i altres fenòmens d'halo. Apareixen en temps estable, a l'hivern, més freqüentment amb grans freds en l'hivern polar o en les altes regions de l'atmosfera lliure.

Aiguaneu

Precipitació quelcom uniforme de neu a mig fondre o de neu i pluja barrejades.

Aiguat

Ploguda forta que produeix torrentades i inundacions.

Alba

Crepuscle del matí: temps comprès entre les primeres clarors matinals i la sortida del Sol. Trenc d'alba, Punta d'alba: començament del crepuscle del matí.

Altocúmulus

Sostre o banc de núvols mitgencs, fet de lloses o masses globulars aplanades i disposades en rengles, d'una manera regular, en una o dues direccions; els seus elements més petits són prims, amb parts ombrejades o sense.

Altonúvols

Nom genèric dels núvols d'altitud mitjana (altocúmulus i altostratus).

Altostratus

Sostre de núvols mitgencs, constituït per un vel fibrós o estriat, de color més o menys gris o blavenc.

Anemòmetre

Aparell per a mesurar la velocitat del vent.

Anticicló

Regió en la qual la pressió baromètrica és més alta que en totes les del seu voltant.

Arc de Sant Martí

Arc acolorit que es veu, sobretot durant els ruixats d'estiu, quan plou i fa sol al mateix temps. Es forma a la banda oposada al Sol, com un cercle de 42° de radi a l'entorn de l'antisol. La vora exterior és vermella i la interior blava o porprada. És freqüent observar un segon arc, concèntric amb el primer, més dèbil que ell i amb el vermell a la part interior; aquest segon arc té uns 50° de radi.

Aurèola

Regió lluminosa del cel, a l'entorn del Sol o de la Lluna, quan aquests astres estan voltats d'una corona. Alguna vegada es designa també amb el nom d'aurèola la regió brillant que hi ha al voltant del Sol encara que no hi hagi núvols.

Aurora

Més concretament, aurora polar. Resplendor de diferents formes (raigs lluminosos, cortines, etc.), d'origen segurament elèctric, que apareix en el cel a les altes latituds, en particular en uns casquets que tenen per pols els pols magnètics de la Terra.

Banc

Estesa de núvols en un sol nivell i generalment amb poc gruix (banc d'altocúmulus, de stratocúmulus).

Bandera

Núvol paràsit que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort. Sembla produït per un fenomen de depressió baromètrica local i el refredament subsegüent.

Bar

Unitat de pressió, equivalent la pressió d'una columna de mercuri de 750 mil·límetres d'altura, a la temperatura de 0°C, en la latitud de 45° i al nivell del mar. La mil·lèsima part del bar és el mil·libar.

Baròmetre

Aparell per a mesurar la pressió atmosfèrica.

Barrufet de vent

Vent que, caragolant la pols, la puja a una certa altura.

Boira

Gotetes petites, microscòpiques, d'aigua que estan en suspensió en l'aire i fan una impressió de fred i d'humitat. En certes circumstàncies, mirant-ho atentament, es poden veure les gotetes d'aigua voleiar davant dels ulls. En conjunt, la boira sembla blanca, llevat en el veïnatge de les regions industrials, on és de color brut o gris. En una boira veritable que ja no sia en vies de dissolució, la visibilitat horitzontal, segons les convencions internacionals, ha d'ésser inferior a 1 km almenys en una direcció determinada.

Boira gebradora

Boira que diposita gebre damunt els objectes.

Boira òptica

Enterboliment de les imatges dels objectes llunyans, per efecte de la turbulència de l'aire, en particular a les hores de molta calor. Encara que l'aspecte del paisatge es emboirat, no es tracta de cap hidrometeor ni de cap fenomen de pol•lució.

Boira ploranera

Boira de la qual cau una precipitació apreciable, en forma de finíssimes gotes. Sol ésser un núvol de pluja, que a muntanya està en contacte amb el terreny.

Boirina

Boira lleu, o aire emboirat, en el qual la visibilitat és superior a 1 km. No s'hi sent ni fred excepcional ni humitat, per raó que en la boirina les gotetes són massa petites i escampades; el seu color grisenc la distingeix sovint de la boira veritable.

Borrasca

Vent fort (temporal) acompanyat de pluja, neu o pedra.

Brisa

Vent de 5 a 9 metres per segon (18 a 32 Km/h). Més concretament es diu brisa dels vents convectius de periodicitat diürna.

Brisa de les valls

Vent convectiu que de dia puja pel vessant de les muntanyes. És produïda per l'escalfament del terreny.

Brisa de mar (Marinada)

Vent convectiu, més propi dels mesos calents, que de dia bufa de mar cap a terra per efecte de la major temperatura d'aquesta.

Brisa de muntanya

Vent que davalla de les muntanyes durant la nit. És degut al refredament de la muntanya per radiació nocturna.

Bufarut

Vent fort que bufa de sobte, dura alguns minuts i desapareix també de pressa.

Calabruix

Grans blancs i opacs, de 1 a 5 mm de diàmetre, de la mateixa estructura que la neu. Són trencadissos i s'aixafen fàcilment. Si cauen sobre un terreny dur, reboten i sovint es trenquen. Esdevenen principalment amb una temperatura al voltant dels 0°C, moltes vegades abans o al mateix temps que la neu ordinària. El calabruix de petit diàmetre és anomenat generalment calabruixó.

Calamarsa

Grans d'aigua solidificada, mig transparents, rodons, rarament cònics, de 2 a 5 mm de diàmetre. Sovint tenen un nucli de calabruix cobert per una clovella de glaç. Àdhuc quan cauen sobre un terreny dur, el cobreixen sense trencar-se, i són difícils d'aixafar. Com que solen caure amb una temperatura propera a 0°C i sovint ensems amb la pluja, són humits.

Calamarsada

Precipitació en forma de calamarsa, en particular si és quelcom abundant.

Calitja

Lleu opacitat de l'aire, deguda a partícules de pols provinents de regions seques, o partícules de sal, seques i tan petites que no es poden sentir al tacte ni veure a simple vista, però que donen a l'aire un aspecte fumós característic. La calitja estén un vel uniforme sobre el paisatge i n'entela la coloració. Vist sobre un fons fosc, aquest vel té un to blavós ("els horitzons blaus"), però sobre un fons clar (p. ex., núvols a l'horitzó, muntanyes nevades, el Sol) la seva tonalitat és d'un groc brut o roig-groguenc; això la diferencia de la boirina, que és grisenca, encara que la intensitat de les dues pot ésser la mateixa.

Calma

Absència de vent sensible, que es reconeix en què el fum puja verticalment.

Cap

En un sistema nuvolós depressionari, la part que va al davant, formada per cirrus, cirrocúmulus i cirrostratus. En la terminologia francesa se'n diu front, però avui sembla reservar-se aquest nom per a designar els fronts de discontinuïtat.

Catabàtic

Adj. Vent descendent per efecte de la seva velocitat adquirida o la seva major densitat en relació amb l'aire circumdant. El descens és produït, en aquest darrer cas, per la baixa temperatura de l'aire descendent.

Cerç

Vent fred del NW, generalment amb temps serè. El mot sembla ésser avui peculiar de la Catalunya occidental i d'Occitània.

Cicló

Regió de pressió baromètrica baixa. Actualment es tendeix a reservar aquest nom per als ciclons tropicals, i s'anomenen depressions els de les zones temperades, o "ciclons extratropicals".

Circulació atmosfèrica

Conjunt dels vents del planeta, com formant part d'una circulació general de l'aire.

Cirrocúmulus

Sostre o banc de núvols alts, cirrós, compost de petits cabdells blancs o de bales molt petites, sense ombres i arrenglerats en una o dues direccions Provenen d'evolució dels cirrus o estan evidentment relacionats amb ells.

Cirrostratus

Núvol alt en forma de vel fi, blanquinós, que no esborra els contorns dels discs solar o lunar, però que dóna lloc a fenòmens d'halo.

Cirrus

Núvols alts isolats, de textura fibrosa, com tènues filagarses, sense ombres pròpies, generalment blancs i sovint d'una lluentor sedosa.

Clariana

Aclarida de poca extensió. Clap serè entre núvols.

Clima

Estat ideal del temps, definit pels promitjos dels elements meteorològics d'un país (normals), per llurs valors extrems i per les condicions promitges de freqüència o durada de cada valor particular.

Conca

Porció de la superfície terrestre que vessa les aigües pluvials en un llac o un riu determinat.

Condensació

Transformació d'un vapor en líquid quan aquell ultrapassa les condicions de saturació. S'aplica també el mateix nom a la transformació directa del vapor en sòlid, encara que en aquest cas és més correcte el nom de sublimació.

Condensacions ocultes

Les que dipositen aigua líquida en el terreny, però que no poden ésser mesurades amb el pluviòmetre (rosada, gelada, boires humides, etc.). En alguns llocs, les condensacions ocultes tenen una importància comparable a la de les precipitacions ordinàries.

Conducció

Transmissió lenta de la calor a través de la matèria, d'unes molècules a les veïnes i dels llocs de temperatura alta als de baixa, sense transport de la matèria mateixa.

Continentalitat

Factor amb el qual s'expressa la influència de la distància al mar en el clima d'un lloc. Els climes "continentals" o de major continentalitat són els que presenten majors oscil·lacions de temperatura d'un cap de l'any a l'altre.

Contrabrisa

Corrent superior de compensació, oposat a la brisa marina. Retorn de la marinada.

Convecció

Procés de transport de la calor per translació de l'aire d'un nivell a un altre de superior. Se'n diu també del "moviment convectiu" ascendent de l'aire, produït per un augment local de la temperatura.

Corona

Petit cercle més o menys irisat que envolta el Sol o la Lluna quan passen darrera de certs núvols. Molt sovint està reduïda a l'aurèola, de color blanc blavenc amb vores rogenques. La corona és un efecte de la difracció de la llum.

Cos

Part central d'un sistema nuvolós, formada principalment per altostratus i nimbostratus, freqüentment amb pluja seguida.

Crepuscle

Claror que hi ha des del trenc d'alba fins a la sortida del Sol, o des de la posta del Sol fins a ésser nit fosca. És produïda per la reflexió i difusió de la llum solar en l'atmosfera. El crepuscle civil dura mentre és possible el treball ordinari a l'exterior, o sia mentre el Sol no és a més de 6° sota l'horitzó. Passat aquest límit fins a la total extinció de la claror del dia, o sia fins que el Sol arriba a 18° sota l'horitzó, es té el crepuscle astronòmic.

Cua

Part posterior d'un sistema nuvolós depressionari, caracteritzada per núvols de forta convecció i ruixats isolats.

Cúmulonimbus

Masses puixants de núvols, amb forta creixença vertical, que s'aixequen damunt d'una socolada cumuliforme, en forma de muntanyes o de torres, la part superior de les quals és de textura fibrosa i a vegades es desplega a tall d'enclusa.

Cúmulus

Núvols espessos, de creixença vertical, el cim dels quals forma cúpula i és guarnit de protuberàncies arrodonides, mentre la base és gairebé horitzontal.

Depressió

Regió on la pressió atmosfèrica és més petita que als seus voltants.

Depressió secundària

Regió de mínima pressió relativa, annexa a una depressió principal, generalment en la meitat meridional d'aquesta. La depressió secundària pot ésser ben caracteritzada amb isòbares tancades, o només insinuar-se en la carta del temps per una distorsió de les isòbares en forma de gep o de bossa. Els temporals de llevant (NE) de la costa catalana són molt sovint produïts per secundaris d'una depressió més important situada més al nord.

Desert

Vasta regió en la qual el terreny no té saó suficient per a mantenir la vegetació. Moltes de les grans zones de deserts es troben en les zones anticiclòniques de la Terra.

Desglaç

Liquació del glaç. Cessació d'una glaçada.

Dessecació

Desaparició de l'aigua d'un país per causes naturals, com és, per exemple, la disminució de les precipitacions.

Dia cobert

Dia en el qual la nuvolositat mitja a les hores d'observació és de més de 8 dècimes de cel.

Dia de pluja

Dia durant el qual han estat recollits 0,2 mm de pluja, o més. En les estadístiques climatològiques, i a aquest efecte, el dia se sol comptar a partir de l'hora d'observació normal del matí (ordinàriament, des de les 8 h o les 9 h). Quan hi ha la certesa que ha plogut, però la quantitat no arriba a 0,2 mm, es diu que ha estat un "dia de pluja inapreciable (o no mesurable)".

Dia ennuvolatv

Aquell en el qual la nuvolositat total mitja a les hores d'observació està compresa entre 2 i 8 dècimes.

Dia serè

Tècnicament s'entén per dia serè aquell en el qual el promig de la quantitat de núvols a les hores d'observació és inferior a dues dècimes de cel.

Direcció

La direcció del vent o dels núvols s'expressa per la del punt d'on vénen. Vent nord és un vent que ve del nord. Per convenció, les direccions s'expressen per les lletres inicials dels rumbs; el nord es designa per la lletra N, l'est amb la E, el sud amb S i l'oest amb la W.

Emissaris

Núvols que precedeix en un sistema nuvolós viatger; principalment cirrus.

Enclusa

Núvol que presenta en la part superior unes expansions laterals cirroses, que en perspectiva li donen la forma d'una enclusa. És forma freqüent dels cúmulonimbus quan es produeix la glaciació de llur cim.

Ennuvolat

En la practica, és costum anomenar ennuvolat aquell estat del cel en el qual la nuvolositat total és de 3 a 7 dècimes.

Equinocci

Una qualsevol dels dies de l'any en les quals són iguals les durades del dia i de la nit en tots els llocs de la Terra. Hi ha un equinocci de primavera (cap al 21 de març) i un de tardor (cap al 22 de setembre).

Escombrada d'aire polar

Irrupció de l'aire polar en la massa d'aire tropical, que produeix una interrupció del front polar. Les escombrades d'aire polar penetren molt cap al sud, fins a confondre's amb els vents alisis.

Escombrada de neu

Esdevé quan la neu, aixecada pel vent, és empesa molt baix sobre el terreny, sense que la visibilitat vertical en sigui sensiblement minvada. El moviment es fa gairebé en línia recta.

Esquelet

Nom genèric de les formes complicades dels cristalls de neu, disposats en estrelles de sis puntes fortament ramificades. Sembla que per a llur producció és necessari un alt grau de sobresaturació de l'aire relativament al glaç. Quan aquest grau de sobresaturació és petit, la sublimació és un procés més lent i els cristalls de la neu presenten formes més senzilles, de prismes hexagonals (plaques o agulles).

Estabilitat

Condició d'equilibri que no és alterada per petits desplaçaments o pertorbacions.

Estació

Lloc on es fan observacions meteorològiques regulars.

Estacions de l'any

Són quatre: primavera, estiu, tardor i hivern, que comencen respectivament els dies 21 de març, 21 de juny, 23 de setembre i 21 de desembre. En Meteorologia és costum, als efectes de l'estadística, atribuir a cada estació tres mesos sencers, de manera que la primavera comprèn març, abril i maig; l'estiu, juny, juliol i agost; la tardor, setembre, octubre i novembre, i l'hivern, desembre, gener i febrer. A l'hemisferi austral de la Terra les estacions vénen desfasades de mig any en relació amb l'hemisferi nord.

Estat del cel

Fracció de cel tapada pels núvols, estimada en dècimes del cel visible des del lloc (0 = ras, 10 = cobert totalment de núvols). b) En l'Atlas internacional dels núvols s'anomena "estat del cel" la combinació d'espècies de núvols visibles, en relació amb els sistemes nuvolosos.

Estat de la mar

Classe i dimensions de les onades, segons una escala convinguda per l'organització meteorològica internacional. Els nostres mariners donen a l'estat de la mar noms poc uniformes. Els que s'acosten més, en general, a les designacions de l'escala de Douglas són: 0 = mar calma; 1 = mar plana; 2 = mar arrissada o mar bonança; 3 = marutxell; 4 = marejada; 5=maror o mar grossa; 6 = mar brava; 7=mar de capa; 8 i 9 = mar desfeta.

Estat del temps

Conjunt de circumstàncies que caracteritzen la situació atmosfèrica en un moment i en un lloc determinat. En els meteos internacionals figuren com a dades importants l'estat del temps actual i el del passat (de les darreres hores). En particular són tinguts en compte, per a definir l'estat del temps, el vent i els hidrometeors.

Estepa

Gran planúria amb herba, però sense arbres, característica dels climes semiàrids.

Estiu

Una de les estacions de l'any, que en Meteorologia comprèn (a l'hemisferi nord) els mesos de juny, juliol i agost.

Estiuet de Sant Martí

Període de bon temps temperat que, segons la dita popular, esdevé cada any cap a la diada de Sant Martí (11 de novembre). Essent freqüents a Catalunya les variacions del temps durant la tardor, qualsevol tongada de bonança i de tebior propera al 11 de novembre es pot prendre com a "estiuet de Sant Martí".

Estrat

Forma catalanitzada del mot stratus, usada freqüentment en la conversació.

Estratificació

Distribució d'alguna propietat de l'aire en gruixes aproximadament horitzontals, de manera que la variació d'aquella propietat té lloc gairebé exclusivament en direcció vertical.

Estratocúmul

Forma catalanitzada del mot stratocúmulus, usada freqüentment en la conversació.

Estratosfera

Regió superior de l'atmosfera, de gradient tèrmic molt petit o nul, en la qual, per consegüent, és molt gran l'estabilitat vertical, i no hi ha fenòmens de convecció. Per aquest motiu se li ha donat també el nom de capa advectiva. El límit inferior de l'estratosfera és variable; ordinàriament, es troba entre els 10 i els 11 km d'altitud.

Estuf

Calor, pluja, etc., de gran intensitat i poca durada. S'aplica principalment als grans ruixats sobtats (pluja d'estuf, estuf d'aigua).

Evaporació

Transformació de l'aigua o el glaç en vapor aquós (a la temperatura ambient, o per sota del punt d'ebullició).

Evaporímetre

Aparell per a mesurar la quantitat d'aigua que s'evapora en l'atmosfera en un cert temps.

Falca d'alta pressió

Regió d'alta pressió amb isòbares en forma de V invertida, que, com a prolongació d'un anticicló, s'introdueix entre dues depressions properes l'una a l'altra.

Fals cirrus

Cirrus desprès del cim d'un cúmulonimbus. El qualificatiu de fals no és justificat, i en l'actual classificació dels núvols se li dóna el nom de cirrus nothus.

Fenologia

Estudi de les èpoques de l'any en les quals esdevenen els fenòmens naturals dels animals i de les plantes. En Meteorologia agrícola, se sol afegir a aquest estudi el de les èpoques de les feines del camp i de les collites.

Floc de neu

Reunió molt flonja de cristallets de neu, formant com un borralló que cau lentament.

Floració

En Fenologia, s'entén per data de la floració d'una planta el dia que la primera flor mostra els seus estams i les altres estan francament a punt de badar-se. Per excepció, la data de floració de l'avellaner és el dia que la primera flor femella mostra el seu pistil, estant les altres a punt d'obrir-se.

Foc de Sant Telm

Anomenat també Llum de Sant Telm, de Sant Marçal o de Sant Antoni, descàrrega elèctrica en forma de petit plomall lluminós, que en temps de tempesta s'observa a vegades al cim dels objectes prominents (pals de les naus, arbres o rocams alts a muntanya).

Fogony

Vent calent que fon la neu (Sort, Andorra).

Föhn

Vent descendent, calent i sec, que bufa a sotavent d'una serralada. El nom, procedent de la regió alpina i de l'Alemanya meridional, ha estat introduït en el llenguatge meteorològic internacional per a expressar tots els vents catabàtics escalfats per fenòmens de precipitació prèvia (transformació pseudo-adiabàtica), esdevinguda principalment al costat de sobrevent d'una serralada. Tot i acceptant el nom föhn en el llenguatge científic, potser sia més propi en el vulgar el nom de fogony.

Foliació

En Fenologia s'entén per data de la foliació d'una planta perenne el dia que esclata el primer brot, estant simultàniament els altres a punt d'obrir-se.

Força del vent

Velocitat del vent, particularment si és expressada en graus de l'escala de Beaufort.

Fosca

En general, la manca de llum del dia. Més particularment expressa el temps que transcorre entre la fi del crepuscle civil i la de l'astronòmic, al vespre (hora de la fosca), o entre el començament de l'astronòmic i el del civil, al matí.

Fracció d'insolació

Relació entre les hores que lluu realment el Sol i les que lluiria si no hi hagués núvols i l'aire fos perfectament transparent.

Fracto

Prefix que es posa al nom d'alguns núvols per a indicar que són de formes esqueixades.

Freqüència

Nombre de vegades (nombre absolut o, millor, tant per cent dins el total d'observacions), que en un llarg període de temps és observat un fenomen o un valor determinat d'un element meteorològic o de les seves desviacions.

Front

Línia de separació a ran de terra entre dues masses d'aire d'origen o de propietats diferents, en particular entre una d'aire calent i una d'aire fred.

Front calent

Front que separa una massa d'aire calent que avança i una altra d'aire fred sobre la qual aquella cavalca.

Front fred

Línia que a ran de terra limita una massa d'aire fred que avança empenyent-ne una de calenta. Sovint s'anomena també front fred tota la superfície de separació (superfície frontal) entre ambdues masses, en la qual solen produir-se fenòmens tempestuosos.

Front fred secundari

Front fred que dins l'aire polar d'una depressió segueix el front fred principal i va acompanyant molt sovint de torbonades i trons.

Front polar

Línia de discontinuïtat, generalment ondulada i amb grans interrupcions, que separa els vents del NE, d'origen polar, dels del SW procedents de les baixes latituds. Les seves ondulacions constitueixen les depressions mòbils de la zona temperada.

Fumeres

Glopades nombroses i efímeres de boira, d'alguns centímetres fins alguns metres d'alçària, que s'aixequen de la superfície del mar i després desapareixen, produint un espectacle com si el mar estigués a punt de bullir. Es formen en particular quan un terral molt fred s'estén damunt el mar relativament calent. A Catalunya són típiques les fumeres matinals de la badia de Blanes, observables durant l'anticicló d'hivern.

Fusos horaris

Fusos de la superfície terrestre, comprès cadascun d'ells entre dos meridians que disten 15° (o bé 7,5°) l'un de l'altre. Han estat adoptats per a unificar l'hora legal en grans extensions, de manera que en passar d'un fus al seu veí l'hora legal canvia exactament en 1 hora (o bé en 30 minuts).

Garbí

Vent del SW o del SSW. Aquest nom s'aplica principalment a la marinada que ve del rumb esmentat. Si és un vent general del SW s'anomena llebeig.

Garbinada

Vent fresc de garbí.

Gebrada

Dipòsit general de gebre damunt els objectes.

Gebre

a) Cristalls de glaç que es dipositen de les boires i en temps fred (temps de boira), principalment sobre les superfícies verticals, majorment en les puntes i arestes dels objectes, i que, creixent cara al vent, poden formar gruixes d'una espessor considerable, amb l'estructura de la gelada. El procés de formació és probablement anàleg al del calabruix.

b) Masses de glaç, el dipòsit de les quals es fa com en el cas precedent, però que provenen de boirades humides o de roines en sobrefusió, de manera que llur estructura és anàloga a la de la calamarsa. Ambdues formacions, a) i b), esdevenen particularment a muntanya.

c) Com en b), però degut al pas de l'aire calent i humit prop dels objectes que estan encara a sota de 0°.

d) En alguns llocs de Catalunya, en diuen gebre de la gelada. És preferible no confondre els dos conceptes.

Gelada

Cristalls de glaç que durant les fortes radiacions nocturnes es formen damunt les herbes i en general damunt els objectes mals conductors de la calor, els quals es refreden, per sota de 0°C, fins al punt de rosada de les capes més baixes de l'aire.

Gelada envidriada

Gruixa homogènia de glaç transparent que es diposita el mateix a les superfícies verticals que a les horitzontals, i és deguda a pluja o a roina en sobrefusió.

Glaç

Aigua congelada.

Glaçada

El fet de glaçar- se l'aigua dels reguerons, basses, etc., per un refredament de l'ambient. El fet de glaçar-se la saó de la terra per efecte del fred. Convé no aplicar aquest nom a la gelada, a fi de distingir els dos fenòmens, que són diferents.

Globus pilot

Petit globus de cautxú, que es deixa anar lliure, ple d'hidrogen, a fi d'observar els vents superiors.

Globus sonda

Globus de cautxú, lliure, més gran que un globus pilot, senzill o acoblat de dos en dos, amb el qual s'eleva un meteorògraf en l'atmosfera.

Gotellada

Pluja de curta durada, de gotes grosses i espaiades. Menys important que el ruixat, com aquest ho és menys que el xàfec.

Granets de glaç

Granets transparents, durs com el glaç, de 1 a 4 mm de diàmetre. Quan cauen sobre un sol dur, reboten. Són produïts per gotes de pluja que, en travessar una gruixa d'aire fred, s'hi han congelat.

Grau higromètric

Humitat relativa.

Gregal

Vent del NE.

Halo

Cercle lluminós, de 22° de radi, a l'entorn del Sol o de la Lluna. És produït per la refracció de la llum en els cristallets de glaç que voleien en l'atmosfera. En general, s'anomenen fenòmens d'halo tots els fenòmens òptics produïts per refraccions i reflexions de la llum en els esmentats cristalls. Entre aquests fenòmens figura un halo de 46° de radi, concèntric amb el primer i rares vegades visible. El nom d'halo, com internacional que és, és el més indicat per a designar els dos cercles abans esmentats, però en català vulgar, de l'halo de 22°, que és el més freqüent, se'n diu rotllo, rodona o era.

Heliògraf

Aparell per a registrar la durada de la insolació. En el de Campbell-Stokes, que és avui el més estès, una esfera de vidre produeix una petitíssima imatge del Sol damunt una cartolina i la crema en el punt on es forma la imatge.

Hidrometeor

Qualsevol dels fenòmens meteorològics en els quals intervenen d'una manera essencial els canvis d'estat del vapor d'aigua.

Hidrosfera

Massa d'aigua que cobreix en part la superfície terrestre: conjunt dels oceans i mars.

Higròmetre

Instrument per a mesurar la humitat de l'aire (higròmetre de cabell, de condensació, etc.).

Hivern

Una de les estacions de l'any, que en Meteorologia comprèn (per a l'hemisferi nord) els mesos de desembre, gener i febrer.

Humitat

En el llenguatge vulgar, estat de l'atmosfera quan la humitat relativa és molt alta. En Meteorologia, s'aplica aquest nom acompanyat d'un adjectiu que precisa una funció de la quantitat de vapor d'aigua contingut en l'aire; quan aquest adjectiu és suprimit, s'entén que es tracta de la humitat relativa.

Humitat absoluta

Quantitat de vapor aquós, en grams, contingut en un metre cúbic d'aire.

Humitat relativa

Relació entre la quantitat de vapor d'aigua contingut en un volum d'aire i la que aquest contindria si estigués saturat. S'expressa en tant per cent (0 = sequedat absoluta; 100 = saturació).

Huracà

a) Vent violent produït pels ciclons tropicals; més especialment pels del Mar de les Antilles.

b) El conjunt del cicló.

c) En l'escala de Beaufort, vent amb una velocitat mitja de més de 34 metres per segon.

Inestabilitat

Condició de l'aire que lleument separat de la seva posició d'equilibri, continua el desplaçament iniciat. S'aplica principalment a la inestabilitat vertical.

Inestabilitat convectiva

Condicions de temperatura i humitat en les quals una capa d'aire primitivament estable esdevé, en cas de convecció, inestable en relació amb l'aire saturat.

Inestabilitat mecànica

Situació atmosfèrica en la qual la convecció es produeix sense necessitat d'impuls inicial, a causa d'ésser la densitat de l'aire creixent amb l'altitud (el gradient vertical de temperatura, superior a 3,42°C per 100 metres). A la inestabilitat mecànica s'ha donat també el nom d'estat d'autoconvecció.

Infiltració

Percolació.

Insolació

a) Fet de lluir el Sol. Algunes vegades expressa la durada de la insolació que sol mesurar-se en hores i fracció d'hora.

b) Quantitat de radiació solar rebuda per una superfície.

Integral tèrmica

Suma de les temperatures mitges diàries, compresa entre dues fases importants del cicle vegetatiu d'una planta. Es compta en dies-graus.

Intercanvi d'aire

La barreja d'aire entre llocs més o menys llunyans, per efecte dels vents, de la convecció i la turbulència.

Interval

a) Regió compresa entre dos sistemes nuvolosos, amb cel clar o poblat solament de núvols locals.

b) Increment de temps al qual es refereix la variació d'un element meteorològic.

Ionosfera

Regió superior de l'atmosfera, per damunt dels 100 km, en la qual els gasos estan molt ionitzats i la temperatura sembla ésser-hi ràpidament creixent amb l'altitud.

Iridescència o irisació

Coloració irisada d'alguns núvols mitgencs o alts. Se la considera produïda per la difracció de la llum solar o lunar, en rasar les gotetes líquides sobrefoses o els cristallets de glaç.

Iso

Prefix que significa "igual" i s'usa, unit a altres mots, per a designar les línies o superfícies en les quals algun element meteorològic té el mateix valor.

Isòbar (o isobàric)

D'igual pressió atmosfèrica. (Línies isobàriques = línies d'igual pressió règim isobàric = manera com estan distribuïdes les pressions.).

Isolínies

Nom genèric de les línies que en un mapa uneixen punts on és igual el valor d'algun element meteorològic.

Isoterma (o isotèrmica)

Línia que passa per punts d'igual temperatura (de l'aire o de l'aigua de mar).

Latitud

Angle que la vertical d'un lloc forma amb el pla de l'equador terrestre.

Lenticular

En forma de llentilla (o, millor, de la secció meridiana d'una llentilla). Adjectiu que s'aplica als núvols de l'esmentada forma, freqüentment produïts per la condensació que té lloc en una capa atmosfèrica humida empesa cap amunt per l'acció orogràfica sobre el vent, o per una potent convecció de les capes inferiors.

Llamp

Descàrrega elèctrica entre dos núvols o entre un núvol i la terra, acompanyada d'una resplendor instantània.

Llamp globular

Llamp en forma de bola, de 5 a 20 cm de diàmetre, de moviments pausats i que sol acabar en una explosió.

Llampec

Resplendor produïda pel llamp.

Llebeig

Vent calent del SW, d'origen depressionari.

Llevant

a) En termes generals, tots els vents del sector E.

b) Temporal de llevant, llevantada = vent fresc o fort del NE, que a la costa catalana va acompanyat de mal temps i mar grossa.

Mànega

a) Tromba marina o de llac. Vulgarment s'anomena mànega d'aigua un xàfec desfet, però l'accepció és incorrecta.

b) Bossa cònica de teixit lleuger, que en els camps d'aviació serveix de penell en inflar-se per l'acció del vent.

Mar de fons, Mar de fora, Mar forana, Mar llarguera, Mar de lluny

Ones que són degudes a vents llunyans, o a vents que ja han mancat. Es distingeixen de les produïdes pels vents locals actuals, per la seva regularitat i per la seva major lentitud, a més de no concordar generalment amb el vent observat in situ. En arribar a terra, les ones de mar forana se solen estendre més platja amunt que les ordinàries.

Mar fumanta

Mar en la qual apareix un camp de fumeres.

Marge

Qualsevol de les dues regions d'un sistema nuvolós més apartades de la trajectòria del centre. Es caracteritza per núvols en bancs (Ac, etcètera) i alguns cirrus, que poden coexistir amb cúmulus de bon temps.

Marinada

Brisa de mar. A Mallorca en diuen embat.

Massa (o cos) d'aire

Massa troposfèrica que ocupa una gran extensió i es diferencia de les masses veïnes pel seu lloc d'origen i per les seves qualitats físiques (temperatura, humitat, transparència, direcció del moviment, etc.). Unes masses d'aire estan separades de les altres per superfícies de discontinuïtat.

Meridiana

Línia nord-sud.

Merlets

Prominències més o menys seriades, en forma de columnes o de torres, que per efecte de la inestabilitat de l'aire ixen de la superfície superior d'un banc de núvols, en particular dels altocúmulus. En el llenguatge internacional, els núvols emmerletats porten el qualificatiu de castellatus.

Mestral

a) Vent del NW.

b) Vent fred i sec del N o NW, que bufa amb força en la canal del Roine i en la costa mediterrània francesa, generalment amb cel serè.

Mestralada

Temporal de mestral.

Meteor

a) Nom genèric de tots els fenòmens físics naturals que esdevenen en l'atmosfera.

b) Estel fugaç o fallidor; fragment de matèria sòlida que corre per l'espai i en penetrar en l'atmosfera es posa incandescent i pren l'aparença d'una estrella que cau.

Meteorologia

Ciència de l'atmosfera.

Microclima

Clima d'un espai reduït (d'un hort, d'un sanatori, d'un obrador, etc.).

Migjorn

Vent del S.

Mil·libar

Mil·lèsima part del bar.

Miratge

Aparició d'imatges anòmales dels objectes, per efecte de la refracció o de la reflexió total de la llum en les capes baixes de l'atmosfera, especialment quan es veuen els objectes com si fossin reflectits en una superfície d'aigua o en un mirall, o bé allargassats o duplicats. Miratge superior, quan l'aparença és d'un mirall damunt l'observador. Miratge lateral, quan sembla com si hi hagués un mirall vertical. Fata morgana, quan hi ha una distorsió o multiplicació de les imatges, algunes de les quals resulten a vegades invertides.

Monsó

Vent periòdic, d'alternança anual, que bufa del mar cap a la terra durant l'estiu, i de terra cap a mar durant l'hivern. La seva causa és la diferència de temperatures entre el mar i la terra, i l'àrea on regna és molt vasta comparada amb la de les brises diürnes, que tenen una causa semblant.

Nefologia

Estudi dels núvols.

Neu

Precipitació bon xic uniforme de cristalls hexagonals o esquelets d'aigua sòlida, generalment reunits en borrallons o flocs (volves, si són molt lleus) que cauen d'un sostre continu de núvols. L'aspecte del cel és el mateix que per a la pluja.

Neu rodona

Calabruix.

Nimbostratus

Nuvolada baixa, amorfa i plujosa, de color gris fosc gairebé uniforme.

Nimbus

Sostre de núvols foscos i informes, amb vores esquinçades, de] qual sol caure pluja o neu, ja sia directament, ja procedent de núvols més alts. Quan deixa alguna clariana, al seu través es veu gairebé sempre un sostre superior de cirrostratus o altostratus.

Nivell de condensació

Altitud a la qual una massa d'aire assoleix, per expansió adiabàtica, una temperatura prou baixa perquè es formi boira o núvol. En els fenòmens de convecció diürna, és el nivell de la base dels cúmulus.

Nivell del mar

Se sol prendre com a nivell del mar el nivell mig que resulta d'una llarga sèrie d'observacions en un lloc determinat de la costa. A causa dels vents, dels corrents marins i de la diferència de pressió atmosfèrica i de densitat de l'aigua, el nivell mig del mar en llocs diferents no és el mateix, sinó que d'uns llocs als altres li corresponen superfícies equipotencials diferents. Per a les reduccions meteorològiques, aquestes diferències no solen tenir cap transcendència. En les cartes hidrogràfiques i per motius de la seguretat de la navegació. es pren a vegades com a "nivell del mar" per a la marcació de les sondes, una superfície més baixa que la del nivell mig (p. ex., la de les baixes marees).

Nivòmetre

Aparell per a mesurar la quantitat de neu caiguda.

Nuclis de condensació

Corpuscles, generalment molt higroscòpics, damunt els quals s'inicia la condensació del vapor d'aigua atmosfèric en forma de gotes, quan el grau higromètric és suficientment alt.

Núvol

Regió de l'atmosfera lliure on té lloc la condensació del vapor d'aigua contingut en l'aire. Es distingeix de la boira en què no toca a terra.

Núvols convectius

Els núvols deguts als moviments ascendents de l'aire per efecte de la convecció. Generalment s'entenen amb aquest nom els núvols d'expandiment vertical: Cúmulus i cúmulonimbus.

Núvols d'expandiment vertical

Núvols produïts per l'escalfament local del terreny, propis sobretot de les hores de sol fort; la base pot baixar fins als 500 m d'alçària; el cim pot arribar fins al nivell dels cirrus.

Núvol de tempesta

Cúmulonimbus.

Núvols inferiors (o baixos)

Núvols compresos entre la proximitat del terreny i els 2.000 metres d'alçària. Aquest grup comprèn els stratocúmulus, els stratus i els nimbustratus.

Núvols mitgencs

Núvols situats generalment entre els 2.000 i els 6.000 metres d'alçària. Aquest grup comprèn els altocúmulus i els altostratus.

Núvol paràsit

Núvol de situació invariable malgrat que el vent sia fort, que a vegades es forma per motius orogràfics en certs llocs de les muntanyes o en llur proximitat.

Núvols penjants

Núvols del grup mammatus, principalment i més sovint mammatocúmulus.

Núvols superiors (o alts)

Núvols que tenen de nivell, en promig, més de 6.000 metres, i estan formats per cristallets de glaç. Aquest grup comprèn els cirrus, els cirrocúmulus i els cirrostratus.

Nuvolositat

Quantitat de cel coberta pels núvols, prescindint de llur classe. S'expressa en dècimes de cel cobertes pels núvols (0=totalment serè; 10=totalment cobert).

Nuvolositat parcial

La que es refereix a una sola classe de núvols. Es mesura en dècimes parts del cel cobertes pels núvols en qüestió.

Observatori

Encara que són "observatoris" tots els llocs on es fan observacions sistemàtiques, se sol reservar aquest nom per a designar aquells centres que estan dotats d'instrumental abundant i de personal tècnic suficient per a assegurar la continuïtat i l'eficàcia del treball i la prossecució de recerques científiques, mentre es designen amb el nom d'estacions els observatoris d'organització més modesta.

Onada de calor

Pujada de temperatura molt per damunt de la normal o de la del dia anterior, que afecta una àrea extensa i té una certa durada. Correspon generalment a una irrupció d'aire tropical.

Onada de fred

Baixada de la temperatura molt per sota de la normal o de la del dia anterior, que afecta una àrea extensa i té una certa durada. Va associada amb la invasió d'una massa d'aire fred (polar o continental).

Orientació

a) Direcció referida als punts cardinals.

b) El fet de col·locar un aparell, un mapa, en l'orientació que li correspon.

Oscil·lació

Variació periòdica del valor d'un element a una banda i altra del seu valor promedi (oscil•lació anual o diürna de la temperatura, etc.). Se la sol mesurar per la diferència entre els valors extrems.

Paleoclimatologia

Estudi del clima de les edats passades.

Pantà baromètric

Àrea de pressió uniforme propera a la normal i sense gradient isobàric ben definit.

Pedra

Trossets de glaç irregulars, d'una grandària des de la d'un pèsol fins a la del puny. Són o bé enterament transparents, o bé fets de clovelles alternativament clares i opaques (aquestes darreres semblants a la neu). Cauen gairebé exclusivament durant les tempestes fortes o de gran durada, i mai amb temperatures per sota de 0°C.

Pedregada

Precipitació en forma de pedra, en particular si és quelcom abundant.

Penell

Artefacte amb una o dues planxes rígides, que gira amb el vent i n'indica la direcció.

Percolació

Penetració de l'aigua superficial cap a les gruixes profundes del terreny. Infiltració.

Plafó

Nom d'origen francès, introduït en el llenguatge dels aviadors i dels meteoròlegs per a indicar la superfície inferior dels núvols, sobretot quan aquests són abundants i si es tracta de núvols baixos o mitgencs. L'altura del plafó es pot donar referida al nivell del mar o al del lloc d'observació.

Plovinejar

Espurnejar, caure pluja freda o aiguaneu en gotes petites o escadusseres.

Plovisca

Pluja escassa i de gotes menudes.

Pluja

En general, caiguda de gotes d'aigua procedents de l'atmosfera. L'accepció meteorològica precisa del mot pluja s'ha de prendre en la forma següent, que és l'adoptada pels meteoròlegs que intervingueren en l'edició catalana de l'Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel: "Precipitació uniforme de gotes grosses (pluja ordinària, pluja general) que cauen d'un sostre continu de núvols. El cel està cobert, sia d'un veritable mantell de núvols de pluja, resultat d'una successió de núvols fent vel, sia d'un sostre de núvols uniformement grisos, però relativament alts, que tenen generalment sota d'ells masses nuvoloses informes, les quals poden escaure-s'hi en una quantitat tal, que tapin enterament el sostre de núvols superior". (Quantitat de pluja = gruix que assoliria l'aigua de pluja si restés sobre el terreny. Intensitat de la pluja = quantitat per minut o per hora).

Pluja convectiva

La produïda per l'ascensió de l'aire humit en un procés de convecció.

Pluja de fang, o de sang

Pluja de color rogenc que deixa taques de fang en els objectes. La coloració d'aquestes taques, a Catalunya, sol ésser com de pols de rajola i és deguda a petitíssimes partícules arenoses procedents dels sorrals de l'Àfrica.

Pluja orogràfica

La que és deguda a l'ascensió forçada de l'aire humit, per efecte de la interposició d'una muntanya en el seu trajecte, o pel desnivell d'una gran extensió de terreny.

Pluviòmetre

Aparell per a mesurar la quantitat de pluja.

Pluvionivòmetre

Pluviòmetre, ordinàriament de grans dimensions, que es deixa en llocs poc accessibles de les muntanyes per a mesurar la precipitació aquosa que hi cau durant llargs períodes. Conté una solució incongelable en la qual es van fonent l'aigua i la neu que van caient.

Pluviositat

Abundor major o menor de pluja, en quantitat o en freqüència.

Polímetre

Aparell format d'un termòmetre i un higròmetre, i que està graduat de manera que permet determinar fàcilment el punt de rosada.

Pols

Partícules sòlides en suspensió en l'atmosfera.

Ponent

Vent del W.

Precipitació

Caiguda dels productes de la condensació i de la sublimació del vapor d'aigua de l'atmosfera.

Precipitacions ocultes

Condensacions ocultes.

Precisió

Grau d'exactitud d'una mesura.

Pressió

Força per unitat de superfície. En Meteorologia, aquest nom indica més especialment:

a) la pressió atmosfèrica, o pressió de l'aire deguda principalment al seu pes i que es mesura amb el baròmetre.

b) la pressió del vent sobre els objectes que hi estan exposats.

Pressió normal

La de 760 mm de mercuri en condicions normals (a 0°C a la latitud de 45° i al nivell del mar). En molts estudis moderns es considera com a pressió normal la de 1000 mil·libars.

Primavera

Una de les estacions de l'any, que en Meteorologia comprèn (per a l'hemisferi nord) els mesos de març, abril i maig.

Psicròmetre

Higròmetre constituït per dos termòmetres: un de bola seca i un de bola humida. Amb aquest aparell es determina la humitat de l'aire per la diferència entre les indicacions dels dos termòmetres.

Punt de rosada

Temperatura a la qual s'inicia la condensació del vapor d'aigua contingut en una quantitat d'aire que es va refredant.

Radiosonda

Aparell de sondatge de l'atmosfera lliure portat per un globus-sonda i que emet automàticament senyals de ràdio, indicadors de la pressió, temperatura i humitat.

Ratxa

Fluctuació, de pocs segons de durada, de la velocitat del vent. És deguda a la turbulència de l'aire. Molt sovint es dóna el nom de ratxa a la fase de velocitat màxima de cada fluctuació.

Remolí

Moviment vorticós que es produeix en un fluid viscós quan passa prop d'un obstacle o quan dos corrents fluids passen a prop l'un de l'altre. En l'atmosfera, la viscositat de l'aire dóna lloc a remolins de diferents dimensions i aparences (ratxes, turbulència en algunes capes altes, remolins de pols, etc.).

Remolí de vent

Cop de vent que avança en forma de vòrtex d'eix quasi vertical, de diàmetre generalment petit, però que pot assolir algunes desenes de metres d'alçària, amb força suficient per a aixecar pols i sorra.

Ressol

a) Fals Sol.

b) També se'n diu ressol de la claror intensa deguda a la reverberació dels objectes il·luminats directament pel Sol.

Retorn

Corrent superior de compensació (contrabrisa, contra-alisi) corresponent a un vent inferior. Es diu particularment quan la direcció del vent superior i la de l'inferior formen un angle de més de 90°.

Roina

Precipitació molt uniforme de gotetes innombrables i minúscules (diàmetre ordinàriament inferior a 1/2 mm), que semblen gairebé flotar en l'aire i voleien compartint els seus moviments més lleus. La roina cau d'un sostre continu de stratus baixos i espessos. Al llarg de les costes i a muntanya, principalment, la roina pot donar una quantitat apreciable de precipitació, que fàcilment arriba a 20 mm en 24 hores.

Rondar

Canviar progressivament la direcció del vent, en particular si és en el sentit del moviment del Sol. Es diu, per exemple, que "el terral ronda" (o fa rondada) quan a sortida de Sol comença de girar des del sector nord cap a garbí, passant per llevant.

Rosa dels vents

Representació gràfica, per a un lloc i un període de temps determinat, de la freqüència del vent segons les direccions. Aquesta freqüència es pot referir solament al nombre de vegades que ha bufat de cada direcció, però també al nombre de vegades per a cada velocitat, o també simplement als quilòmetres recorreguts en cada direcció.

Rosada

Gotetes d'aigua que per efecte de la condensació directa en una gruixa d'aire en contacte immediat amb la terra, es diposita sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna.

Rufagada de neu

Nevada amb ratxes de vent.

Ruixat

Pluja escadussera i de curta durada, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè. La intensitat de la precipitació sol ésser forta; i la durada no sol excedir gaire d'un quart d'hora. Els ruixats són típics de les masses d'aire fred i inestable que es troben a la rerassaga de les depressions i passen damunt la terra o la mar calentes.

Saturació

Condició d'humitat de l'aire, en la qual aquest conté el màximum de vapor aquós compatible amb la seva temperatura.

Sector calent

Sector d'aire calent que existeix, en les depressions joves, entre el front calent i el front fred. Sol ésser constituït per aire tropical, però també ho és sovint per aire polar marítim.

Sector fred

Part d'una depressió ocupada a ran de terra per aire fred. Tal com la depressió es va envellint, el sector fred en va ocupant cada vegada més extensió a ran de terra, fins que en arribar l'oclusió envaeix totalment l'espai que abans ocupava l'aire calent.

Semiàrid

S'aplica als climes de condicions intermèdies entre l'aridesa i la fertilitat.

Serè

a) En la pràctica, és costum anomenar serè aquell estat del cel en el qual la nuvolositat total es de 0 a 2 dècimes.

b) Vent del NW o de ponent, sec i generalment moderat o fort (terme de la Catalunya meridional).

Setmana dels Barbuts

Setmana que comprèn les diades de Sant Pau ermità (15 de gener) i Sant Antoni abat (17 de gener), la qual, segons la dita popular, és la més freda de l'any. Al nostre país, el dia de menor temperatura mitja s'escau, efectivament, cap al 15 de gener.

Sistema nuvolós

Agrupació de núvols que formen un conjunt orgànic. Hi ha sistemes depressionaris, corresponents a una depressió ben definida, i sistemes tempestosos.

Sobrefusió

Condició d'un líquid que roman en aquest estat per sota de la seva temperatura de fusió. El fenomen és freqüent en les gotes de molts núvols baixos o mitgencs.

Sobresaturació

Es diu que l'aire és sobresaturat quan conté més vapor d'aigua que el que correspon a la seva temperatura. La causa sol residir en la manca de nuclis de condensació, sòlids o líquids, en l'aire, els quals semblen ésser indispensables perquè el vapor sobrer de l'atmosfera es condensi en gotes.

Sobrevent

Costat d'on ve el vent.

Sostre

a) Plafó.

b) Banc de núvols.

Sotavent

Costat oposat al sobrevent.

Stratocúmulus

Núvol inferior, en forma de sostre o bancs, fet de masses globulars o acanalades, del qual els més petits elements, que encara romanen disposats d'una manera regular, són grossos, difusos o grisos amb indrets foscos.

Stratus

Núvol inferior, constituït per un mantell nuvolós uniforme, anàleg a una boira, però que no toca a terra.

Subestratosfera

Regió, d'algun gruix i d'estructura generalment fullada, que es troba immediatament a sota de l'estratosfera, i on el gradient tèrmic disminueix ràpidament. És la regió on es formen els cirrus més alts. La tropopausa ve a ésser, la major part de les vegades, una mera simplificació de la subestratosfera, de la qual ha d'ésser considerada com una superfície promitja.

Successió nuvolosa

Sèrie de les espècies de núvols d'un sistema depressionari, que van passant successivament per un lloc determinat.

Tamborinada

Tempesta amb uns quants trons, però amb precipitacions molt escasses o nul·les.

Tardor

Una de les estacions de l'any, que en Meteorologia comprèn (per a l'hemisferi nord) els mesos de setembre, octubre i novembre. Se'n diu també primavera d'hivern, tardavera o darrevera.

Temperatura

Condició física en virtut de la qual la calor passa d'uns cossos als altres (dels que tenen major temperatura als que la tenen menor).

Temperatura acumulada

Suma de les temperatures mitges diàries, per sobre o per sota d'una temperatura bàsica. És expressada en dies-graus. La temperatura bàsica sol ésser la de 6°C, considerada com a inici de la vegetació en els climes temperats; els excessos de temperatura per sobre de 6° es prenen com a positius, i els defectes per sota de 6° com a negatius.

Tempesta, Tempestat

Forta pertorbació de l'atmosfera, acompanyada de vent, pluja, neu o pedra, i precisament de llamps i trons.

Temporal

Encara que el mot s'usa per a designar moltes de les pertorbacions atmosfèriques, el seu sentit estricte és el d'un vent de força igual o superior a 8 de l'escala telegràfica (velocitat mitja superior a 15 metres per segon). A vegades, si va acompanyat de precipitacions, se'n diu borrasca.

Temporal de neu

Vent fort i fred, amb nevada seca o torb.

Temporal de sorra

Vent fort que porta gran quantitat de pols o sorra, recollida en una àrea molt extensa (deserts, etc.). La condició perquè es consideri que hi ha tal temporal de sorra és que la visibilitat, a l'alçària dels ulls, esdevingui inferior a 1.000 metres.

Temps local

El que té per origen del dia el pas del Sol per l'antimeridià del lloc. Si és el pas del Sol ver el que es pren per guia, el temps és el que marquen els rellotges de Sol i s'anomena temps local ver. Si és el Sol mig, el temps és el que marcaven els rellotges de màquina abans de l'establiment dels fusos horaris, o sia el temps local mig. Alguns aparells, com l'heliògraf de Campbell, han d'ésser orientats d'acord amb el temps local ver.

Temps universal

El que té per origen del dia el pas del Sol mig per l'antimeridià de Greenwich. En la pràctica se'l designa amb les inicials T.M.G. o bé T.U., i és l'adoptat per a les efemèrides astronòmiques i per a moltes aplicacions científiques de caràcter internacional.

Termòmetre

Instrument per a mesurar la temperatura.

Terral

Vent costaner nocturn o de matinada, que bufa d'en terra cap a mar durant les hores que la temperatura del mar és superior a la de la terra.

Tifó

Nom amb el qual es designen els ciclons tropicals del mar de la Xina.

Torb

Ventada durant la qual els remolins del vent aixequen en l'aire la neu del terreny, en termes que la visibilitat minva sensiblement, el mateix en sentit vertical que en l'horitzontal, i no es pot veure l'estat del cel.

Torbonada

Nuvolada de pas, acompanyada de vent fort i sovint de pluja i trons. En Meteorologia s'aplica més especialment aquest nom a les torbonades de front fred.

Tornado

Nom d'origen castellà amb el qual es designa als Estats Units i a l'Austràlia un violent remolí semblant a una mànega, però de dimensions majors (diàmetre de l'ordre d'un centenar de metres, o més), relacionat també amb un sostre de nimbus. La velocitat del vent pot excedir-hi els 300 km per hora, i la seva velocitat de translació és d'uns 50 km per hora.

Tramuntana

a) En general, vent del nord.

b) Vent del sector nord, més aviat del NNW, que bufa amb fúria a l'Empordà. Va acompanyat de gran sequedat de l'aire i esdevé generalment amb temps serè o amb alguns altocúmulus lenticulars i bardes o núvols paràsits a les carenes dels Pirineus.

Tramuntanal

Temporal de tramuntana.

Tro

Soroll que segueix al llamp. En realitat, llamp i tro són simultanis, i l'interval entre llur percepció depèn de la distància, per efecte de la diferent velocitat de la llum i del so.

Tromba

Núvol en forma d'embut, ordinàriament de 6 a 10 metres de diàmetre i de 60 a 120 d'alçària, que alguna vegada es forma a la part inferior d'un nimbus molt baix. Està animat de fort moviment rotatori i sol durar de deu minuts a mitja hora. D'ordinari es formen les trombes a mar o al plom d'un llac, i aleshores se'n diu pròpiament mànegues; sovint arriben a terra, on arremolinen tot allò que troben.

Tropopausa

Límit inferior de l'estratosfera.

Troposfera

Regió inferior de l'atmosfera (fins als 10 o 11 km d'altitud, en promig), en la qual la temperatura decreix en créixer l'altitud.

Turbulència

Estat general de pertorbació del moviment, que es produeix en un corrent fluid quan passa rasant una superfície sòlida o un altre corrent fluid de direcció o velocitat diferent.

Ull de la tempestat

La regió central, de vent en calma i pocs núvols, encara que de mar molt brava, en els ciclons tropicals.

Vapor aquós

Aigua en estat de vapor, que sempre es troba en l'atmosfera, encara que en quantitat variable i sempre en petita proporció.

Vent

Moviment de l'aire. D'una manera més concreta, moviment de l'aire paral·lelament al terreny.

Vent dominant

Aquell que correspon a la direcció més freqüent en una localitat. És un dels elements determinants del clima.

Vent laminar

Vent seguit, sense ratxes.

Vent turbulent

Vent ratxós.

Vents alisis

Vents persistents que bufen del NE en l'hemisferi boreal i del SE en l'austral, des de la faixa tropical anticiclònica cap a l'equador.

Ventada

Augment sobtat de la força del vent, de més durada que una ratxa.

Visibilitat

Transparència de l'aire, definida per la distància màxima a la qual són visibles els objectes.

Volva de neu

Floc de neu molt petit i lleu, que voleia amb facilitat.

Xàfec

Pluja de grossa intensitat i gairebé sempre de curta durada i relacionada amb tempesta. Poden caure en forma de xàfec la pluja, la neu, l'aiguaneu, el calabruix, la calamarsa, la pedra i els granets de glaç. El que caracteritza un xàfec, no és solament que la precipitació comenci i pari bruscament, sinó, abans que tot, l'aspecte del cel. Es coneix el temps de xàfecs per l'alternança ràpida de núvols tempestosos, foscos i amenaçadors, amb clarianes de poca durada, sovint amb cel d'un blau fosc (temps d'abril). Si no hi ha veritables clarianes entremig dels núvols, això prové, sigui d'un sostre de núvols alts (generalment precursors de més pluja), sigui que l'interval entre els núvols de xàfec és ple de núvols lleugers i baixos. També pot succeir que la pluja no pari mai completament, i aleshores l'arribada del xàfec és avisada per la vinguda d'un enfosquiment sobtat. Segons aquesta definició, en els xàfecs està comprès el fenomen menys intens que en el seu lloc hem anomenat ruixat. Possiblement, és preferible donar el nom de ruixat, en general, a les pluges d'inestabilitat, tal com allí s'ha dit, i reservar el de xàfec per als ruixats d'intensitat molt gran.

Xafogor

Calor sufocant que se sent en temps calent i encalmat.

Xaloc

Vent del SE.

Xarxa

Sistema d'estacions, observatoris, aparells inscriptors, observadors isolats, etc., distribuïts en un país per a fer observacions científiques en col•laboració.

Zèfir

Brisa suau de ponent amb bon temps calent.

Zona (o regió) convectiva

Troposfera.

Zona de transició

Zona entre dues masses d'aire, que no té les propietats de cap d'elles. Se la sol considerar com a una part de la massa més freda, influïda per l'altra.

Zones climàtiques

Zones en cadascuna de les quals els climes tenen alguna semblança, i que recorden de lluny les zones geogràfiques de la Terra. Ordinàriament se n'admeten vuit: zona equatorial o intertropical, amb pluges abundants; la voregen dues zones subtropicals, de clima estepari o desèrtic; després segueixen dues zones temperades, amb pluges; una zona (exclusiva de l'hemisferi nord) de grans variacions de la temperatura, i finalment dos casquets polars amb temperatures glacials.